Sobre TerraTecaTraca

Terra,  Teca, Traca és un procés de diàleg entre el món artístic, científic i pagès i, també, un festival que tindrà lloc a Barcelona del 21 al 28 de novembre.
Enguany, Barcelona ha estat designada la capital mundial de l’alimentació sostenible, fet curiós, ja que d’aliments no se’hi produeixen des de fa temps.  

Vet aquí que des de les perifèries diverses, mons rurals vius i productius on encara es treballa la terra i es conreen aliments, se’ns va acudir de portar un missatge a la ciutadania de  Barcelona per a deixar clar on té origen l’aliment. I s’han ajuntat complicitats des del mon de l’art i de la cultura amb uns quants científics –preocupats per aquesta crisis sistémica que vivim– per a obrir un diàleg amb pageses, ramaderes i pescadores.

Juntes reivindiquem la terra, que ens aguanta i ens sustenta, i el treball de qui la cuida i la fa fèrtil; reivindiquem la teca, que ens nodreix  i ens aporta plaer, tot situant al centre el fet de menjar, com a acte polític, necessari i fonamental per a cuidar la vida, i ho fem amb una traca, per a despertar consciència sobre l’aliment produït amb els principis de l’agroecologia i la sobirania alimentària, en oposició a un sistema d’aliments industrial i globalitzat que ens ha desposseït de la nostra capacitat de decisió, tant de les pageses que conreen la terra com dels que ens nodrim amb els seus aliments.

 

Trobada de preparació del projecte a Can Serrat – 28/abril de 2021

El projecte està coordinat per la Universitat de Girona, la Universitat Oberta de Catalunya i la revista Sobirania Alimentària. Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona, del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya,

i de moltes altres col·laboracions arreu del país hem fet possible que durant uns quants mesos artistes, científiques i pageses hagin pogut treballar en 7 residències artístiques arrelades al món rural per a portar a la capital de l’alimentació un missatge sobre agroecologia i sobirania alimentària.  

Durant una setmana a partir de la inauguració –que tindrà lloc a les 12:00 del dia 21 al CCCB–, les 7 residències presentaran en 7 indrets de la ciutat, exposicions visuals, musicals, literàries i de dansa del treball fet. Hi haurà, també, xerrades, on podrem escoltar pageses i científiques parlar de la terra i de la mar, i on també hi trobarem, per cert, la teca.

Començant per l’Alt Pirineu, entre pastures d’alta muntanya i boscos, el Centre Art i Natura de Farrera va acollir un treball artístic visual sobre Ramats de la biodiversitat, amb la participació de l’artista Martina Manyà, pintora i dibuixant; de les arqueòlogues Ariadna Nieto i Silvia Valenzuela; d’en Raimon de casa Besolí i, de n’Aitana de la Gavasenca, pastor d’ovella i pastora de cabres, respectivament. 

Al Priorat, el Centre Quim Soler va treballar sobre Llavors vives i sobiranes!,  amb la participació de l’artista Jordi Boldú, escriptor i dissenyador gràfic, Mireia Vilamala de l’associació de la Safranòria; L’Ernest Estapé de La Sorteta i en Carlos Pascual, pagesos.

I sempre al Priorat, enmig de vinyes, Addend va treballar amb el dissenyador Martí Guixé, i el pagès i enòleg Joan Asens, un treball sobre Vi, identitat, territori.

A la Catalunya central, CACiS-Forn de calç va moure derives per a explorar Resiliències silvestres: biodiversitat i coneixement local, amb la participació de  l’artista plàstic Marco Ranieri, de la investigadora Rosa Binimelis, de la XaSACC i de la Càtedra d’Agroecologia de la UVic; i de l’Associació l’Era.

I, des del centre cap la costa, a l’Alt Empordà, la residència de La Nau Côclea va portar a la mar amb en Lluís Rodríguez, pescador de Palamós, la cantautora Neus Borrell, l’artista visual Mercis Rossetti i la científica Marta Muñoz, de la UdG, per anar a Péixer: xarxes de coneixement per una pesca sostenible;

I, a l’altre extrem de la costa, a Deltebre, les residències de L’Obrador i el centre artístic Lo Pati van acollir la ballarina Sonia Gòmez, que va escoltar la saviesa d’en Polet, arrossaire de formació, i de l’ornitòleg Sergi Sales, per a produir Aus , arròs i mimetismes. Aquest esdeveniment, que queda fora dels marges de la metròpoli, serà el diumenge 28 a les 11 a Cal Tet, al Delta del Llobregat.

Finalment, el viatge va acabar a Can Serrat, on dos pagesos locals, Montse i Albert, van treballar amb les científiques Lucia Arguelles i Neus Montllor per a produir Terra en mudança, una obra de l’artista gràfic Duncan Gibbs.

Trobada de preparació del projecte a Can Serrat – 28/abril de 2021

Una doble col.laboració per reflexionar la ruralitat a través de l’alimentació: el PEAC 2021-2026 i Barcelona 2021, Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible.

La proposta s’emmarca en el Pla estratègic per l’Alimentació de Catalunya 2021-2026, (d’ara endavant, el PEAC), impulsat per el Consell Català de l’Alimentació (el CCA). Aquest Pla, recentment elaborat, aspira a ser l’element centralitzador de les línies d’actuació emfatitzant una sèrie d’aspectes que determinen l’estratègia alimentària en Catalunya. Amb la finalitat de facilitar l’arrelament de la població a les zones rurals i marítimes de Catalunya, com proposat per el PEAC, la nostra proposta pot respondre al objectiu O04 Garantir la cohesió territorial i l’arrelament de la població a les zones rurals i marítimes de Catalunya, i especificadament a l’iniciativa I22. Transmetre i visibilitzar entre tota la ciutadania la realitat rural i marítima del territori català. En particular la proposta s’alinea amb l’actuació ES22.1 – Identificació de les necessitats compartides entre productors i consumidors per crear una nova relació camp-ciutat.

A més en 2021, Barcelona ha sigut designada per les ciutats signants del “Milan Urban Food Policy Pact”per acollir la cimera internacional del pacte de Milà i es convertirá en la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. Els tres eixos del treball sobre alimentació sostenible fomentats per la Ciudad de Barcelona i que connecten estrictament a TTT són: 1. promoció de dietes saludables, sostenibles i accessibles per a tota la ciutadania; 2. promoció d’alimentació de proximitat, ecològica i de circuits curts; 3. considerar l’alimentació sostenible com un element per generar oportunitats econòmiques específiques, en particular en el marc de l’economia social i solidària.

Scroll to Top